Taseddart n teɣdemt deg ucerred
Deg Niger, amḍebber n teɣdemt d yizerfan n umdan, Alio Daouda, yefka bilan n uxeddim-is yerna yessegza-d belli yebɣa ad yili useɣles n unagraw n teɣdemt. Awal am wa meqqer. Ur yettwaqyas ara s lhedra n usnifel, maca s tarrayin yettbanen i umdan, i win yettwaḥebsen, i umḍebber n teɣdemt.
Ayen d-yewwi Le Sahel Niger yessebgen-d uguren iqdimen : taɣdemt tettɛeṭṭil, ur yelli ara waṭas n imḍebbaren, ur yelli ara waṭas n yimezwura n tɣuri, tili n lmaḥkamat ur teččur ara akk tamurt, lḥebs d tin yellan deg wugur, yerna tamuɣli n medden tessekcem-d awal n rracwa.
Amḍebber yefka-d azal : 534 n imḍebbaren, 425 n yimezwura n teɣdemt, 55 n lmaḥkamat n lqanun amatu, akked tili n teɣdemt s 70,5 %. Yerna yeqqar belli anagraw yettɛawan deg usefru n 7 500 n yifayluten seg 9 000 ar 10 000 i yettwaznen yal aseggas. Imḍanen-a ilaq ad ttwassenqden deg yisefka unṣiben. Maca tura kan, seknent-d belli ugur ur d ugur n lḥerma kan, d ugur n wallalen, n lmaḥkamat, n yimdanen ixeddmen deg-sent.
Amḍan ur yezmir ara ad yerr deg umkan n ddeman
Tamdint n tedbelt tebɣa ad twali taɣdemt am makina n yifayluten. Acḥal n yifayluten i d-yekkan, acḥal i yettwafran, acḥal n lmaḥkamat, acḥal n lweqt, acḥal n tneqqiḍin n internet. Ayagi akk yesɛa azal. Taɣdemt i yettɛeṭṭilen tezmer ad tuɣal d injustice i yettkemmilen.
Maca taɣdemt mačči d aseddu n yifayluten kan. Taɣdemt d tilisa. Tesseḥbes lḥekma n ddawla, tesseḥbes lpolice, tesseḥbes lmal, tesseḥbes ula d lɣeḍeb n umdan mi yebɣa lɛiqab uqbel tabbayt n tidet. Ihi, mi ara d-nini aseɣles n teɣdemt, amezwaru n usemres mačči d tazzla. D ddeman.
Yezmer yifaylu ad yefru s tazzla, maca s injustice. Tezmer teɣdemt s internet ad tili d tuffirt. Tezmer tarrayt tamecṭuḥt ad tuɣal d taneflit n izerfan. Ma yella ur yelli ara umesten, amqadar n umdan, avukat, azref n uwenneɛ, tazzla ad tuɣal d asruḥ n yizerfan.
Tilelli n umḍebber ur d leḥsan n tedbelt ara
Abrid i d-yettbanen s waṭas deg wawal n uministṛ d wayen yerzan tilelli n teɣdemt. Yeqqar ur ilaq ara ad yettwali umḍebber am « elektron ilelli » ur yettuɣal ɣer yiwen. S wawal amatu, ayagi d tidet. Amḍebber ur yelli ara nnig n lqanun, ur yelli ara nnig n lḥisab ma yella rracwa neɣ axeddim ur ilaq ara.
Maca tilelli n teɣdemt ur tezmir ara ad tuɣal d discipline n tedbelt kan. Amḍebber yezmer ad yili d axeddam n ddawla, maca mi ara yefk lḥukm, ilaq ad yili d ilelli. Ilaq ad yili umesten deg wamek yettwaxtar, deg ubrid n uxeddim-is, deg unamek n useḥbes neɣ n usnerni, deg umesten mgal aḍɣaḍ.
Ma yella ddawla tettwali amḍebber am axeddam i ilaq ad yeddu d lḥekma, taɣdemt tezmer ad tuɣal d afus n lḥukuma, mačči d tilisa i lḥukuma. Dagi i d-yekcem wugur n wawal « refondation » : yezmer ad yili d asnerni, yezmer ad yili d aɣelluy n tilelli.
Lḥebs d asemres ameqran n yizerfan
Aministṛ yessenqed belli lḥebs d ul n yizerfan n umdan. Ayagi d tidet. Taɣdemt tettwaqyas s wamek tettwali imdanen yettwaḥebsen : acḥal n lweqt deg lḥebs uqbel lḥukm, ma yella avukat, ma yella ad ttwawin ɣer umḍebber, ma yella tili n twacult, ma yella ddwa, ma yella lḥebs yesɛa tagnit n umdan.
Deg Niger, ayagi ur yezmir ara ad yili berra i tegnit n deffir n coup d’État n yulyu 2023. Associated Press twenna-d deg yebrir 2025 belli kra n yimḍebbaren n zik fɣen seg lḥebs, maca Mohamed Bazoum mazal-it yettwaḥbes. Reuters twenna-d deg yunyu 2024 belli ivukaten-is qqaren belli azref n ummesten yettwaɣḍel deg ubrid n usekkes n lḥerma n umḍebber. Ayagi ur d-yettawi ara akk taɣdemt n Niger, maca yessebgan belli asnifel ur yezmir ara ad yili d affaire technic kan.
Tzemreḍ ad tesnifleḍ lqwanen, ad ternuḍ internet, ad tserreḥeḍ i yifayluten, maca ma yella kra n lḥebsat n tsertit qqiment deg tili n tuffra, aseɣles ur yettwakemmel ara.
Aseɣles d aqbal n usenqed
Aministṛ yewwi-d awal ɣef rracwa akked « ur yelli ara win ara yefɣen seg lɛiqab ». S umata d awal iṣeḥḥan. Rracwa deg teɣdemt ur tettxessir ara lḥukm kan, tettxessir laman n umdan ameẓyan belli yezmer ad yawi azref-is mgal win yesɛan tazmert.
Maca amennuɣ mgal rracwa ur ilaq ara ad yuɣal d allal n useɣwer n wid ur neddun ara d lḥekma. Ilaq tabbayt, mačči cciɛa. Ilaq lqanun, mačči tḥekkayin. Ilaq lḥukm yellan s sebba, mačči lhedra n uministṛ.
Niger yesra taɣdemt i ixeddmen. Medden ur ttidiren ara s teorit n lqanun kan. Sran lkaɣeḍ, lmaḥkamat i yellan qrib, imḍebbaren i yellan, imḥebbasen i yettawin ɣer lḥukm, lḥukmat i yettwaxedmen. Maca taɣdemt i ixeddmen mačči tin yettazzalen kan. D tin yezmer ad tini ala i lḥekma.
Aseɣles n tidet ad yebdu mi ara tuɣal teɣdemt mačči d chantier n lḥukuma, maca d tilist n lqanun i yezmer umdan ad yesseqdec mgal lḥukuma.
Yamina Boudiaf
Iɣbula isseqdacen
Aɣmis :
- Le Sahel Niger, « Redevabilité des membres du gouvernement : Le ministre de la Justice présente son bilan et annonce une refondation de l’appareil judiciaire », 18 mai 2026.
- Associated Press, 2 avril 2025.
- Reuters, 14 juin 2024.



