Izerfan d tɣardemt

Aseḍfer am tagnit n uxemmem

Bḍu :
4 dqiqa n tɣuri

Asali n yisallen ɣef tirza i d-iteddun n Saïd Sayoud ɣer Paris yeskan-d abrid : Lezzayer d Paris ur d-ttawin ara asefru n tidet, maca rran-d ɣer uxeddim ineggura n tɣawsiwin n tneɣrit. Tazref, taɣellist d tallalt tazrefant d tutlayt n wass-a n wassaɣ yexṣen deg tsertit.

Akken i d-tewwi El Watan ass n 18 Mayyu 2026, Laurent Nuñez yenna deg umeslay i d-yefɣen deg La Tribune Dimanche belli anemhal-is azzayri Saïd Sayoud ad iruḥ ɣer Paris deg wussan i d-iteddun. Aya yeqqen ɣer tirza n unebdu afransis n tɣellist ɣer Lezzayer deg Fuṛar, akked uɛawed n tmeslayt gar snat n tmezduɣin. Awalen n tneɣrit : tallalt, taɣellist, tamhersa n yimdanen, isallen n tɣellist, tallalt tazrefant. Ur ilaq ara ad ten-id-nessefhem am talwit tsertit. S tidet, skanen-d ayen-nniḍen : mi ara teɣli laman deg wassaɣ adiplumasi, yettawi iman-is ɣer useḍfer.

Lezzayer d Fransa fɣent-d seg tagnit n tmeẓẓla taqesḥant. Sahara n umalu, lqedya n yiminigren, tuffɣa n yidiplumasiyen, lqedyan tizrefanin d tinmehla, akked ccfawat n umdan aqdim, rran wassaɣ ɣer tama iwaɛren. Aya ur yeffeɣ ara. Yettwasedder kan. Aɛawed n tmeslayt ur yesfaḍ ara lxilafat. Yeskan kan belli sin yiɣallen n ddawla fehmen belli tirrugza takmamt teswa kter n teqna n uqenni yettwassen.

Tazref am wakal n uɛawed

Ay yellan d ameqqran mačči d tirza kan n Sayoud. D ttawil n yifuyla i d-yuɣalen ɣer tlemmast. Taɣellist tettawi-d tazref : abeddel n yisallen, tallalt deg uqerru n tneɣrit, lǧerima yettwasuddsen, abrid n yidrimen, aselkem n tuttriwin, d yifuyla yessnen lḥess. Deg wassaɣ amagnu, ttawilat-a d imeẓla idariyen. Deg wassaɣ afransis-azzayri yexṣen, uɣalen d isallen n tsertit.

Dayi ilaq lḥedder. Tallalt tazrefant ur d-slogan ara. Tesra tuttriwin yettwarun, tiɣbula yesɛan azal, ilugan, akud, lemɛahdat d tlisa. Ur ilaq ara ad tuɣal d suq n tsertit anda yal afaylu ad yuɣal d tikkelt n ubeddel. Azref ur yelli d amagnu mi ara iteddu gar sin idawlen i mazal tella tmeẓla gar-asen. Yezmer ad iḥareb, ad yeldi abrid, maca yezmer daɣen ad yerr tmeṣraft adiplumasit s wudem n tazref.

Asismel n yimeɣnasen n tazref deg tneɣrit-a yeskan belli Paris ur tettxemmim ara kan ɣef tmeslayt tameẓyant akked Lezzayer. Tebɣa ad tessebded s tazref tallalt i yesɛan ifuyla iqesḥanen : terrorisme, narcotrafic, lǧerima yettwasuddsen, iminigren, idrimen, d yifuyla i d-itteddun seg tama ɣer tayeḍ. Aseggem yettawi s yiɣallen i yessnen ad ḥerzen, ad qeblen, ad ssiwḍen, ad seqsin, ad bddlen isallen.

D acu i d-teskan tagnit-a

Tameẓla tafransist-tazzayrit n yiseggasen-a teskan-d yiwen n lḥal : wassaɣ gar sin tmura yesɛa aṭas n tɣawsiwin, ur yezmir ara ad yeqqen, maca yesɛa aṭas n lḥess, ur yezmir ara ad yuɣal d talwit s wawal kan. Aṭas n yimdanen ttidiren deg tlemmast-a : tawacult, lkaɣeḍ, leqraya, lxedma, visa, ayla, lqedyan, ccfawat. Idawlen zemren ad ssemlin s sawal. Timettiyin, maca, qqiment deg wassaɣ n yal ass.

Ihi, aɛawed-a ur d-yekki ara seg leḥnana. D lḥisab n ddawla. Fransa tesra Lezzayer deg tɣellist, isallen, tuɣalin n yimdanen, d ufran n lǧerima. Lezzayer tesra ad teḥrez afus n tezmart, n usuter, d usefrek n tuttriwin-is, ula ma llant ɣef ayla, archives, ifuyla tizrefanin neɣ izamulen n tɣellist. Yal tama tuɣal ɣer ṭṭabla s lmaṣlaḥa-ines, leǧruḥ-ines d tlisa-ines.

Ccfawat n uzref aqdim d tagi i yellan, ula ma ur tettwanefk ara s yisem. Tuttriwin n tuɣalin, archives, iɣes, tikarḍiwin n usekyed anukli, ayla d tmasayin n umezruy ur llint ara d azwel. D ifuyla n tazref, n lbayna d tɣellist. Mi ara tkeččem ccfawat ɣer useḍfer, ur teqqim ara d awal. Tettuɣal d agbur, d abrid ɣer isemliyen, d tasleḍt, d aḥraz, d tuɣalin.

Aẓekka yellan d uɣilif : ad d-yettwaseknu uɛawed-a am talwit, ma yella deg tura d tagnit n uxeddim kan. Tagnit tezmer ad tenfaɛ. Tezmer ad teldi iqenniyen, ad tesseḥbes tikliwin ur nesɛi ara lmaɛna, ad teḥrez lmaṣlaḥa n yimdanen, ad teldi ifuyla tinmehla neɣ tizrefanin. Maca tuɣal d lxطر ma tettwaseqdac akken ad tesfeḍ tameẓla tsertit. Tallalt ur d-teqqar ara yella laman. Teqqar kan belli wassaɣ n tɣawsiwin yettidir ugar n teqna.

Azref ddaw n tiẓgi adiplumasit

Yamina Boudiaf

Iɣbula isseqdacen

Aɣmis :

  • El Watan, « Rapprochement franco-algérien sur fond de relance diplomatique et judiciaire : Nuñez annonce la visite imminente de Sayoud à Paris », 18 mai 2026.
  • Le Monde, « French interior minister eases tensions with Algeria by reviving security cooperation », 18 février 2026.
  • Le Monde, « After signs from Macron, Algeria shows its own willingness to resume dialogue », 12 mai 2026.
  • Associated Press, « Algeria votes to declare French colonization a crime and demands restitution », décembre 2025.

Ejj aznaw

Tansa n tmailt-nnek ur d-tetteffoɣ ara. Izegraren ila qrib d uzzigen s